El reconeixement del dret dels ciutadans a gaudir d'un medi ambient digne, que fa l'article 45 de la Constitució, com a corol•lari o conseqüència de la funció social del dret de propietat reconeguda en l'article 33, ha convertit la protecció ambiental en part important de l'acció dels ens públics. El problema per als particulars potser ha estat, en una primera fase, que la protecció ambiental s'ha vist com a una càrrega imposada al dret de propietat; probablement, hagi estat l'única solució possible per a establir un règim jurídic clar i delimitador de les facultats del dret de propietat immobiliària.
Reconeixent les virtuts d'aquesta primera fase, sembla que ha arribat el moment històric d'iniciar una segona fase, la de l'establiment de mercats de recursos naturals, on el consum d’aquests recursos ha de donar pas al foment de la seva sostenibilitat. Aquests mercats de recursos naturals han d'estar dotats de seguretat jurídica, problema que en l'àmbit immobiliari es troba resolt en el nostre ordenament jurídic per l'exercici de la qualificació registral, tant jurídica com gràfica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada